Alexandre Lacambra Boada

Amb el trastorn a la motxilla

Anem a Islàndia

Tal com he explicat des del principi d’aquest blog, un dels pesos de la meva vida és un trastorn mental. Una motxilla extra que m’acompanya en els meus viatges i en el viatge de la vida.

Fa temps que tinc decidit perdre’m el mínim possible de coses per culpa d’aquesta malaltia. Per això intento fer un viatge cada any i busco l’esperit d’aventura. Amb experiències com saltar en paracaigudes o volar en globus.

Després d’anys de lluita ara, viatjo sol. Una idea que va sorgir d’adolescent i que em captivava. Però el brot del meu trastorn va trencar totes les meves expectatives, somnis, il·lusions i plans de futur.

La pròxima aventura és visitar Islàndia. Aquesta vegada tornaré a anar sol perquè a vegades les coses es trenquen i el cor que em mantenia unit a la meva parella s’ha trencat a bocins.

La idea és fer un viatge tot organitzat en grup. Potser és perquè em faig gran, però ara no m’importa sentir-me com una “ovelleta”. Les altres experiències en grup van ser positives i em disposo a aventurar-me tota una setmana voltant per l’Illa de gel.

L’objectiu del viatge: veure aurores boreals. Aquesta és la missió del que he contractat. Un fenomen meteorològic que m’atrau des de fa molt i molt de temps.

Començarem el 15 de març amb una visita per Reykjavík i després anirem fent les excursions. Aquesta vegada com a experiència serà una sessió de snorkel a Silfra. Una exploració d’aquesta fissura entre les plaques continentals d’Amèrica del Nord i Europa, on la puresa i netedat de l’aigua et permet visibilitat de més enllà de 100 metres.

Viatgem plegats contra l’estigma amb el trastorn a la motxilla!